Dirmaster

Madrid.html



Madrid és la capital d'Espanya des de 1561. També és capital de la província i de la comunitat autònoma del mateix nom. Està situada al centre de la Península Ibèrica. Té una població de 3.213.271 habitants i una àrea metropolitana de 5.600.000 habitants, la quarta de la Unió Europea, darrere de París (França), Londres (Regne Unit) i la Regió del Ruhr (Alemanya).

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de la Nación), el congrés i el senat (Cortes Generales), els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya. Des de la vessant econòmica, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de la Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid es també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia 2.1 Població 2.2 Moviments de població 2.2.1 Natalitat 2.2.2 Mortalitat 2.2.3 Inmigració 3 Divisions administratives 4 Administració 5 Ciutats agermanades 6 Edificis i llocs de Madrid 7 Pàgines relacionades 8 Enllaços externs

edita Història

Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat. No obstant això, la primera constància de l'existència d'un assentament estable data de l'època musulmana. En la segona meitat del segle IX, l'emir de Còrdova Muhammad I (852-886) construeix una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palau Reial) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord. Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Magerit (pot ser la corrupció castellana del nom àrab del riu Manzanares, al-Maǧrīṭ (المجريط), i de Magerit prové el nom de Madrid.

Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Castella, la ciutat passà a mans cristianes el 1085. La ciutat va prosperar i va rebre el títol de vila en 1123. Els sobirans de la casa de Trastamara resideixen amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a les Comunitats de Castella en contra del rei. Després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reals. Malgrat tot això, el successor de Carles I, Felip II decideix instal·lar la cort a Madrid el 1561, convertint-la des de llavors en la capital del Regne de Castella.

La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de què Felip II la convertís en capital del Regne. La funció administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel caràcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borbó, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansió el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. L'administració va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat de Barcelona. La constitució espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 és capital de la Comunitat de Madrid.

edita Demografia

edita Població

Evolució 1897 - 2007
Any	Municipi	Província	Percentatge
1897	542.739	730.807	74,27
1900	575.675	773.011	74,47
1910	614.322	831.254	73,90
1920	823.711	1.048.908	78,53
1930	1.041.767	1.290.445	80,73
1940	1.322.835	1.574.134	84,04
1950	1.553.338	1.823.418	85,19
1960	2.177.123	2.510.217	86,73
1965	2.793.510	3.278.068	85,22
1970	3.120.941	3.761.348	82,97
1975	3.228.057	4.319.904	74,73
1981	3.158.818	4.686.895	67,40
1986	3.058.812	4.780.572	63,98
1991	3.010.492	4.647.555	64,78
1996	2.866.850	5.022.289	57,08
2001	2.938.723	5.423.384	54,19
2005	3.155.359	5.964.143	52,90
2007	3.132.463	6.081.689	51,51

La població de Madrid ha experimentat un important augment des de que es transformà en capital. Aquest augment és especialment significatiu des de 1940 a 1970, per la gran quantitat d'inmigració interior. Instituto Nacional de Estadística de España

Aquest accelerat creiximent i l'absència de planificació urbana va ocasionar que s' organitzaren nuclis de infravivendes i zones residencials, principalment als districtes del súd, a les quals els serveis públics no arrivaríen fins anys deprés. A partir dels anys setanta, aquest increment es desaccelerà en favor dels municipis de la zona metropolitana i inclús va començar a perdre població. Des de 1995 el creiximent poblacional es tornà positiu, principalment per la inmigració exterior. Segons les dades disponibles, a l'1 de gener de 2007 la població de Madrid ascendia a 3.132.463 habitants, front als 2.938.723 del cens de 2001.

edita Moviments de població

edita Natalitat

En 2004 es registraren 32.851 naiximents a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior. Als últims quatre anys el nombre de naiximentss a la regió s'ha incrementat de forma contínua. La tasa de natalitat es situa en 10,38 punts, amb un increment constant des de 2000.

edita Mortalitat

En 2004 es registraren 26.527 defuncions a la ciutat de Madrid, que suposà un increment respecte a l'any anterior, però amb unes xifres més baixes que als darrers anys 2000, 2001 i 2002. La tasa de mortalitat fou de 8,38 puntos, bastant inferior a la dels quatre anys anteriors.

edita Inmigració

Segons el cens de 2008 la població extranjera de Madrid és de 547.282 habitants sobre un total de 3.238.191, que suposa el 16,9%. Els districtes amb més població inmigrant són Usera amb un 28,37%, Centro amb un 26,87%, Carabanchel amb un 22,72% i Tetuán amb un 21,54%. Els districtes amb menys població inmigrant són Fuencarral-El Pardo amb un 9,27%, Retiro amb un 9,64%, Chamartín amb un 11,74% i San Blas amb un 13,43%.

edita Divisions administratives

Madrid està dividida administrativament en 21 districtes, els quals es divideixen en barris. La seva modificació està en estudi. L'actual distribució administrativa és la següent (districte i barris):

1. Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol.
2. Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Palos de la Frontera, Atocha.
3. Retiro: Pacífico, Adelfas, Estrella, Ibiza, Jerónimos, Niño Jesús.
4. Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana.
5. Chamartín: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla.
6. Tetuán: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete.
7. Chamberí: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas.
8. Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso.
9. Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca.
10. Latina: Los Cármenes, Puerta del Ángel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos.
11. Carabanchel: Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes.
12. Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo.
13. Puente de Vallecas: Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia.
14. Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros.
15. Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares.
16. Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apóstol Santiago, Piovera.
17. Villaverde: San Andrés, San Cristóbal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles.
18. Villa de Vallecas: Casco Histórico de Vallecas, Santa Eugenia.
19. Vicálvaro: Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz.
20. San Blas: Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador.
21. Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos.

edita Administració

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Enrique Tierno Galván	PSOE
1983-1987	Enrique Tierno Galván - Juan Barranco Gallardo	PSOE
1987-1991	Juan Barranco Gallardo - Agustín Rodríguez Sahagún	PSOE - CDS
1991-1995	José Mª Álvarez del Manzano	PP
1995-1999	José Mª Álvarez del Manzano	PP
1999-2003	José Mª Álvarez del Manzano	PP
2003-2007	Alberto Ruíz Gallardón.	PP
2007-2011	Alberto Ruíz Gallardón.	PP

edita Ciutats agermanades

Asunción, Paraguai Belgrad, Sèrbia Berlín, Alemanya Bogotà, Colòmbia Bordeus, França Buenos Aires, Argentina Brussel·les, Bèlgica Caracas, Veneçuela Ciutat de Guatemala, Guatemala Ciutat de Mèxic, Mèxic Ciutat de Panamà, Panamà L'Havana, Cuba

La Paz, Bolívia Lima, Perú Lisboa, Portugal Managua, Nicaragua Manila, Filipines Montevideo, Uruguai Moscou, Rússia Móstoles, Espanya Nouakchott, Mauritània Nova York, Estats Units París, França Pequín, Xina Praga, República Txeca

Quito, Equador Rabat, Marroc Rio de Janeiro, Brasil Roma, Itàlia San José, Costa Rica San Juan de Puerto Rico, Puerto Rico San Salvador, El Salvador Santiago de Xile, Xile Santo Domingo, República Dominicana Sofia, Bulgària Tegucigalpa, Hondures Trípoli, (Líbia)

edita Edificis i llocs de Madrid

• Biblioteca Nacional d'Espanya
• Convent de las Salesas Reales
• Estadi Santiago Bernabéu
• Estadi Vicente Calderón
• Madrid Arena
• Museu Cerralbo
• Museu Lázaro Galdiano
• Museu del Prado
• Museu Reina Sofia
• Museu Thyssen-Bornemisza
• Jardins del Retiro
• Palau Reial de Madrid
• Porta de Alcalá
• Temple de Debod
• Las Ventas

edita Pàgines relacionades

• Àrea metropolitana de Madrid

edita Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons.
	Viccionari.
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies.
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]].
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Pàgina web de l'Ajuntament (castellà).

Aktualny kurs dolara:
dolar amerykański(USD): 2,9551

Online News

---

---