Dirmaster

Alacantí.html



l'Alacantí

Localització
Comarca del País Valencià
Vista del Benacantil des del Port d'Alacant
Estat • Autonomia • Província	Espanya Comunitat Valenciana Província d'Alacant
Capital	Alacant
Llengua pròpia	Valencià
Superfície	673,20 km²
Altitud	n/d
Població    • Densitat	443.261 hab. 658,44 hab/km²
Coordenades	38° 20′ 45.75″ N 0° 29′ 5.12″ OCoordenades: 38° 20′ 45.75″ N 0° 29′ 5.12″ O
Sistema polític Municipis	10
Municipi més populós	Alacant (319.380 hab.)
Municipi més dens	Sant Joan d'Alacant (2.053,23 hab./km²)
Municipi més extens	Alacant (200,80 km²)

L'Alacantí és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Alacant. Limita al nord amb l'Alcoià, a l'est amb la Marina Baixa i la mar Mediterrània, al sud amb el Baix Vinalopó i a l'oest amb el Vinalopó Mitjà.

edita Geografia

Comarca pràcticament plana envoltada de muntanyes. Limita al nord amb la serra del Cabeçó d'Or (nom degut al íber, ja que prové de la paraula "ur",es a dir, aigua) ; al sud la vall del Vinalopó; a l'oest les serres dels Plans i a l'est el Mediterrani. Comprèn una zona septentrional abrupta on es troba la vall de Xixona, i una de meridional formada per la planícia litoral que travessa el riu Montnegre. Aquesta privilegiada situació geogràfica i el seu clima càlid i sec ha estat el motiu pel qual aquestes terres hagen estat sempre triades per totes les cultures que han passat des de la Mediterrània.

edita Demografia

Té una població de 443.261 habitants (2005), la majoria dels quals viuen a Alacant i la seua àrea metropolitana, que compta amb 427.217 habitants (2005). La ciutat d'Alacant és la seua capital i té 319.380 habitants (2005).

edita Delimitacions històriques

La comarca de l'Alacantí és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprén l'antiga comarca de la Foia de Xixona, i part de la històrica Horta d'Alacant. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934.

edita Història

Durant la colonització cristiana a l'edat mitjana, la comarca de l'Alacantí va ser de les darreres conquerides als àrabs, la conquesta de la qual fou pacífica i el territori va ser adscrit a Castella, en 1244, en virtut del tractat d'Almizra, esdevenent poc després una sublevació musulmana en 1248 sufocada amb l'ajut d'En Jaume I. Després d'anys de disputes al 1304 Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa, per la Sentència de Torrelles acorden deixar definitivament adscrita al Regne de València les terres de l'Alacantí, sota regnat del rei Jaume II el Just.

edita Agricultura

Subcomarques de l'Alacantí

La vegetació, mediterrània, és àrida, però els seus habitants han sabut històricament aprofitar l'aigua i la terra per fer-la fèrtil. Les temperatures sovint són suaus i les plujes escasses i concentrades a la tardor amb tempestes causades per la famosa gota freda que hi causa inundacions.

Al nord, on es troba l'antiga comarca de la Foia de Xixona, més freda, té conreus d'ametlers, oliveres, raïm i hortalisses. A Xixona és importantíssima la fabricació del torró. A la part meridional, part de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, les aigües del Montnegre permeten algun tipus de regadiu, gràcies a l'embassament de Tibi, el més antic d'Europa (s. XVII), tot i qué són els conreus de secà els que més hi abunden.

edita Economia

La població és considerablement densa i els seus principals nuclis són: Sant Vicent del Raspeig, amb indústries de ciment i paperera, típica ciutat dormitori, on es troba la Universitat d'Alacant;a Agost es produeix rajola destinada a la construcció i cantereria tradicional; a Sant Joan d'Alacant també un altre municipi dormitori que té una altra universitat, la de Miguel Hernández, a més nombroses grans superfícies comercials, i El Campello, amb port pesquer. Alacant, la capital de la comarca, ha experimentat un ràpid desenvolupament, especialment a partir del segle XVIII, a causa del seu actiu comerç marítim. Té una variada indústria d'alumini, química, tallers metal·lúrgics i de motors, ceràmica, alimentària, del tabac, etc.; a més de ser un centre pesquer. Això no obstant, una de les activitats més importants de la comarca la constitueixen el turisme, fonamentalment a la Platja de Sant Joan, i els sectors econòmics relacionats.

edita Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.

v • d • e Comarques del País Valencià Alacantí · Alcoià · Alcalatén · Alt Maestrat · Alt Millars · Alt Palància · Alt Vinalopó · Baix Maestrat · Baix Segura · Baix Vinalopó · Camp de Morvedre · Camp de Túria · Canal de Navarrés · Comtat · La Costera · Foia de Bunyol · Horta Nord · Horta Oest · Horta Sud · Marina Alta · Marina Baixa · Els Ports · Plana Alta · Plana Baixa · Plana d'Utiel · Racó d'Ademús · Ribera Alta · Ribera Baixa · La Safor · Els Serrans · Ciutat de València · Vall d'Albaida · Vall de Cofrents · Vinalopó Mitjà

Online News